lunes, 6 de julio de 2015

Un dinar a l'ABaC



“Sempre que menjo en un restaurant espero que em sorprenguin”



Amb tanta televisió, llibres, entrevistes i anuncis, ja teníem ganes de conèixer la cuina del Jordi Cruz, doncs la resta de coses estan bé, son entretingudes i segur que donen molt de joc, però desenganyem-nos, el que resulta més interessant d'un cuiner, no deixa de ser la seva cuina.

Sempre que menjo en un restaurant espero que em sorprenguin, no sóc d'aquelles persones que prefereixen fer un menú que cuinar, ni d'aquelles que després d'una llambregada ràpida a la carta, demanen una amanida verda i una graellada de carn a la brasa. Tot això està molt bé, però jo quan surto a menjar, espero tastar allò que no puc tenir a la meva cuina, allò que jo no se cuinar.

És per això que m'agraden tant aquests restaurants, on els plats sembla que se’n riguin de la necessitat vital d'alimentar-se, mentre em transporto al laboratori de d’institut on fèiem tots aquells experiments que jo, més d'art que de ciències, poques vegades aconseguia entendre.

La cuina de l'ABaC va aconseguir sorprendre'm, i encara més, em va agradar molt. I cal dir que te mèrit, perquè quan vas a un restaurant amb tanta anomenada, les 2* Michelin i un xef tant mediàtic com el Jordi Cruz, les expectatives son altes.

El dinar a la terrasseta va ser una delícia, durant unes horetes vaig oblidar que estava a la bulliciosa ciutat de Barcelona, em vaig sentir com si m'estigués regalant un petit parèntesi de temps en el “limbo”.

Podria comentar un a un tots els plats del menú, però si ho fes, desvetllaria totes les meves sensacions, i prefereixo que trobeu un moment per visitar l'ABaC i treure les vostres pròpies conclusions.

Segons el meu criteri, gens especialitzat i més d'art que de ciències, hi ha tres plats que em van decidir especialment a escriure aquestes línies. No son només els que més em van agradar, sinó els que em van transmetre les sensacions més sorprenents, i per estrany que sembli els que més em van evocar a records i moments de la meva vida.

-         Petits calçots confitats amb romesco gelat i carbó fumat.

Molt senzill, molt ben trobat, com una alenada de records a cada mossegada. Potser em va agradar tant perquè em va fer sentir jo mateixa, orgullosa de la meva terra i les meves arrels, com si amb una cosa tant petita, pogués descriure milers de gustos de casa, de la cuina dels amics.


-         Brou de coco i coralls Thai amb vieira rostida, ametlles tendres i olis de xilis.

Deliciós, molt suau a la boca, amb els gustos perfectament trenats entre ells, aquest plat em va encantar. Se que la mare entendrà, quan llegeixi això que aquest plat em recordi a ella, la vieira, el coco, les ametlles tendres... Quan un plat et recorda a algú, pica a la porta dels teus sentiments i es nodreix dels teus records robats per carregar-se de sentit. Quan era petita, la mare sempre m'explicava que hi ha llocs dels mon en què et pots menjar els cocos amb cullereta.


-         Begonia's Pink Panther

Senzillament genial, em va sorprendre tant que no podia deixar de mencionar aquest plat. He començat dient que m'agrada que em sorprenguin, aquest plat “deliciosament hortera i kitsch” em va deixar sense paraules i un somriure d'incredulitat als llavis.
Tota aquesta barreja de textures en un mateix plat, de gustos i ingredients, em van fer pensar en un experiment d'un savi boig (amb tot el meu “carinyu”), que juga amb les propietats dels materials, com si en algun moment n'hagués de sortir una fumarada o un esclat de colors. Com si pogués veure el xef, satisfet, rodejat de provetes i matrassos, amb una rialla trapella.



Alguns plats em van desconcertar, potser els que més, el plat de bolets i el test, potser perquè el resultat en boca no va ser el que m'esperava, potser perquè no vaig saber desxifrar-ne la intenció. En tot cas, el conjunt va ser molt positiu, amb un bon equilibri entre carn i peix, la quantitat perfecte de menjar i unes presentacions molt originals i ben trobades.

El meu últim paràgraf és per felicitar el xef i tot l'equip de l'ABaC, per la cuina però també pel servei, el tracte proper i la calma que es respira en tot moment.

Felicitats!

Clara







 http://www.abacbarcelona.com/es

No hay comentarios:

Publicar un comentario